#ParlamentPoliticaTotcat #VideoPoliticaTotcat
Mónica Oltra és la diputada de Les Corts que més iniciatives ha presentat en 2014
- La candidata de Compromís a la Presidència de la Generalitat també és la parlamentària que més iniciatives ha registrat en el que portem de legislatura.
Oltra també és la diputada més activa en quant a iniciatives presentades en la cambra valenciana en el que portem de legislatura, així des de juny de 2011 la parlamentària de Compromís ha registrat un total de 16.442 iniciatives.
Entre les iniciatives registrades per Oltra en 2014 destaquen proposicions no de llei com la que instava al Consell a garantir tres menjars decents als dia per als xiquets i xiquetes que viuen en territori valencià, la que reclamava fer front al drama dels desnonaments i instava a introduir en el marc legislatiu la dació en pagament, la proposició no de llei que proposava l’eliminació de l’aforament dels diputats de Les Corts, la que instava a impulsar un canvi legislatiu a nivell estatal en favor de la justícia universal o la que proposava mesures contra el catastrazo.
Destaca també entre les iniciatives defeses per Oltra l’any passat en el parlament valencià la proposició de llei per reformar la norma d’ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana, que tenia com a objectiu realitzar una transició dels centres de gestió privada cap a la gestió directa i de substitució de concerts sanitaris amb entitats privades per autoconcerts públics.
Les peticions de creació de comissions d’investigació també han tingut un lloc important en les iniciatives de 2014, així Oltra va reclamar que el parlament investigara la comptabilitat de l’Hospital Provincial de Castelló, l’adjudicació dels contractes per al transport sanitari, s’investigara el cost a abonar per targeta sanitària a les empreses concessionàries de gestió sanitària, sobre l’abús policial per a desmotivar la participació en protestes ciutadanes o s’investigara sobre els mecanismes d’accés als llocs de treball implementats per la Conselleria de Sanitat.
Mónica Oltra també va plantejar l’any passat un proposta de reforma del Reglament de Les Corts amb la finalitat d’introduir l’obligació dels membres del Consell de contestar a les preguntes que formulen els diputats en el ple o les comisions i per reprovar aquells consellers que falten dues o més vegades per motius que no siguen de salut o personals plenament justificats.
Durant l’any 2014 la portaveu adjunta de Compromís ha presentat també nombroses preguntes i peticions de documentació per tal d’esbrinar la destinació real dels fons públics que administren les distintes conselleries, destacant les iniciatives per a realitzar la llavor de control dels pressupostos de la Conselleria de Sanitat i de la Conselleria d’Educació.
Així mateix la defensa dels drets del tercer sector ha tingut una gran preeminència en les iniciatives parlamentàries d’Oltra, amb les quals ha denunciat, per exemple, les revisions d’ofici del grau de dependència realitzades pel Consell o els retardaments en el pagament a les entitats que atenen a persones amb discapacitat, a les residències o als beneficiaris de la renda garantia de ciutadania.
COMPROMÍS Oltra al PP: "No tindreu porres ni policia suficient per a parar al poble"
Data de publicació: 27 set. 2012
Intervenció de la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, en el debat de Política General de Les Corts Valencianes (26-9-2012). Oltra assenyala que el que s'ha vingut a nomenar crisi és en realitat una gran estafa, retrau al PP que està fent-li el 'caldo gros' a les oligarquies i que amb la seues polítiques està ofegant les classes mitjanes i baixes. Així mateix la diputada de Compromís fa referència a la repressió
COMPROMÍS Mónica Oltra - Felicitació de Nadal
Data de publicació: 21 des. 2012
La portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, felicita el Nadal a les Seues Senyories en l'últim ple de l'any 2012 en Les Corts Valencianes.
Mònica Oltra a Rita Barberá: "Vosté és responsable política del saqueig d'EMARSA"
Data de publicació: 8 març 2012
http://coaliciocompromis.net/ Mònica Oltra a Rita Barberá: "Vosté és responsable política del saqueig d'EMARSA". Rita Barberá amenaça amb una querella. No tenim por. No ens callaran a l'hora d'assenyalar els respnsables polítics dels saquejos que s'han comés al País Valencià
Mónica Oltra - Curaciones "milagrosas" dependientes gobierno PP
Data de publicació: 20 juny 2014
Mónica Oltra (Compromís) denuncia la vergonzosa rebaja del grado de dependencia ordenada políticamente por el gobierno del PP para ahorrarse dinero. 5-6-2014.
Cotino expulsa de manera injusta Mònica Oltra de les Corts
Data de publicació: 8 maig 2014
http://corts.compromis.ws/ Vídeo del debat en les Corts en què Cotino acaba expulsant de manera injusta la diputada Mònica Oltra, qui ha explicat els esdeveniments més tard en el programa Más Vale Tarde de la Sexta: http://www.lasexta.com/programas/mas-...
https://www.youtube.com/user/coaliciocompromis/videos?view=0&sort=dd&shelf_id=0
Qui és Mónica Oltra?
Em diuen Mónica Oltra Jarque. Vaig nàixer l’any 1969 en una típica família valenciana. Ma mare, Angelita, filla d’emigrants de Santa Cruz de Moya que van eixir en la postguerra de la terra natal fugint de la misèria a la “pròspera” València, més en particular en Paterna on als 8 anys es va posar a treballar igual que els seus germans. Sí, el treball dels xiquets i xiquetes era normal en l’Espanya franquista. Mon pare. Juan, primogènit en una família humil, va abandonar l’escola als 11 anys per contribuir a la supervivència de la seua família.
Els dos es conegueren a l’empresa Saludes i van haver d’emigrar a l’estranger per trobar una llibertat que el seu país li negava. En aquells temps de dictadura política, civil i intel·lectual els meus pares van marxar a la República Federal d’Alemanya i allí vaig nàixer jo. Potser per haver nascut dona i de classe baixa, sempre he sabut apreciar i valorar la llibertat, l’esforç per l’emancipació de les persones, la lluita per la igualtat i la diversitat. Potser també per això em costa tan poc posar-me en la pell de la gent que pateix, siga d’on siga, i que lluita per una vida millor perquè aquest anhel forma part de la condició humana.
A Alemanya va nàixer també el meu germà, Juan, i allà vaig fer els meus estudis de primària i part de la secundària. Entre Kartoffeln und Fleisch, truites de creïlla, Bratwurst, arròs caldós, Joan Manuel Serrat, Peret, Paco Ibáñez, Els Pavesos, lectures de Miguel Hernández i García Lorca i viatges d’anada i tornada de Neuss a Paterna i de Godelleta a Düsseldorf van passar els meus primers anys. Els meus pares m’ensenyaven l’amor a les persones i a la terra que habitaven. També em van inocular la rebel·lia i el compromís. Vaig créixer entre tres cultures i tres llengües; dues presents, l’alemany i el castellà; i una amagada, que el meu iaio Emilio em xiuxiuejava a l’oït quan seia damunt d’ell i li demanava que m’ensenyara a comptar en valencià. Per això per a mi el plurilingüisme és un valor adquirit des de xicoteta. I com que moltes vegades la vida es presenta en cercles, el meu marit és argentí, els seus tres fills majors són alemanys i els nostres dos fills s’estan criant en una casa on es parla valencià, castellà, de vegades alemany i en ocasions parlem com podem. Però ens entenem. O almenys ho intentem.
Als anys 80 els meus pares van tornar a casa. Vaig estudiar el que em faltava de batxillerat a l’institut Peset Aleixandre de Paterna. En l’institut vaig conèixer persones amb les quals vaig iniciar una activitat política que m’ha portat fins ací. Es tracta d’amics de lluita, d’alegries, de tristors, d’esperances i de vida. D’aquesta manera, el meu compromís va passar de ser privat a ser públic. Vaig començar a participar en la política militant i organitzada. Vaig començar als 15 la meua militància política al Partit Comunista i vaig participar en la formació d’Esquerra Unida, un nou projecte que havia nascut per a superar els vells esquemes de l’esquerra. Em vaig implicar, i molt, en la política en general i en la juvenil en particular. Durant els últims anys d’institut i després en la Universitat, la política i la meua vida han anat unides, perquè sempre m’han sublevat les injustícies i desigualtats. I això només es pot fer a través dels canvis socials impulsats des de la política. Potser també per això em vaig llicenciar en dret, perquè la justícia és un element clau de transformació social.
Vaig participar també de manera activa en el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, entitat que em donà l’oportunitat de relacionar-me activament amb altres sensibilitats i persones del moviment juvenil organitzat, amb els quals vaig establir relacions que, en molts casos, encara perduren. I em va ensenyar que el diàleg, els acords i la flexibilitat són fonamentals en política. I vaig aprendre el valor de la diversitat i les diferents maneres de pensar, sentir i expressar-se per a una convivència enriquidora i fecunda.
Mentrestant vaig iniciar la meua carrera professional, vinculada al món del dret, en un despatx professional amb dos amics, perquè també pense que la justícia i els drets no els regala ningú, sinó que són conseqüència de conquestes i de lluita. Des d’aquesta perspectiva he procurat sempre unir la vocació professional i la política parant especial atenció a la defensa dels drets d’igualtat de col·lectius històricament marginats o invisibilitzats. Això m’ha portat a defensar jurídicament davant les més altes instàncies assumptes que el temps i la lluita han transformat en legals.
Sóc partidària d’unir la pluralitat amb la unitat d’acció. La pluralitat és sinònim de vida i la unitat d’acció és sinònim d’accions de canvi. Això, en el meu cas, es diu política d’aliances. Aquesta política d’aliances va fer que l’any 2007 fóra elegida diputada a les Corts Valencianes per la candidatura de Compromís, una coalició electoral diversa, plural i amb voluntat de transformar radicalment l’estat de coses en què vivim. Durant aquella legislatura, del 2007 al 2011, vaig denunciar de manera decidida una pràctica política que el Partit Popular havia instaurat contra els interessos generals de les persones. Durant dos anys i mig vaig ser la portaveu del grup parlamentari de Compromís i, junt als meus companys i companya, vam traure a la llum moltes trames de corrupció, clientelisme, prevaricacions, suborns i accions fraudulentes que el Consell estava practicant de manera impune mentre la gent patia en la seua dignitat, en el seu treball, en la seua vida quotidiana.
L’any 2011 vaig ser reelegida diputada a les Corts, de nou amb Compromís. Moltes enquestes (en realitat totes) auguraven un panorama polític valencià on Compromís no existia. Això no va passar i Compromís va passar a ser la tercera força política perquè molta gent va valorar que un grup xicotet havia mirat a la cara al poder i als representants de la corrupció i els havia fet abaixar la mirada, com li vaig dir una vegada al portaveu del Partit Popular que, per cert, ha sigut condemnat a 8 anys de presó per corrupte. Han estat temps difícils en què he hagut de fer front a insults, expulsions de l’hemicicle i, fins i tot, una sanció injusta que ha comportat la pèrdua de la meua condició de diputada durant un mes a juny de 2014. Malgrat això no he deixat mai de denunciar la farsa en què el govern valencià ens ha instal·lat i hem presentat alternatives econòmiques, socials, industrials, ecològiques, culturals, de regeneració democràtica, de defensa dels serveis públics sempre amb la convicció que la política ha de servir per a millorar la vida de la gent i assentar les bases de la felicitat de les persones.
Hui és temps d’eixir de la queixa i passar a l’acció. Per això, deixe ací aquest resum de part de la meua vida en passat per començar a escriure ara en futur. Perquè la meua trajectòria m’ha portat a conèixer moltíssimes persones de molts llocs que m’han enriquit com a persona, tinc una confiança absoluta en la gent del meu país. I la convicció que tots junts, totes juntes, podem construir un futur d’esperança.
Què propose?
Molts i moltes de vosaltres m’heu sentit sovint dir això de la política per a “la felicitat de tots els dies”. I això vol dir que els poders públics han de posar les condicions per a una vida digna: el dret a un treball i un habitatge dignes, a una alimentació sana i adequada. És poder accedir a un sistema sanitari i educatiu de qualitat, en igualtat de condicions, gratuït i universal. A uns recursos culturals que ens facen créixer, i a uns servicis assistencials que vetlen pels més dèbils: criatures, majors, persones amb discapacitat.
És poder gaudir d’un entorn natural conservat i protegit, respectant tots els éssers vius, d’una aigua sana i un aire net, de les nostres muntanyes i hortes, dels nostres rius i costes.
En una societat complexa i multicultural com la nostra, també consisteix a potenciar una llengua pròpia que estimem, a conrear els nostres costums, tradicions i festes, assumint la nostra diversitat.
La felicitat de tots els dies és aconseguir portar al màxim nivell possible les llibertats, les oportunitats, les capacitats i les potencialitats reals de les persones i de les comunitats.
La felicitat de tots els dies és posar a la persona en el centre de les polítiques.
En els moments de major desigualtat econòmica i social, amb centenars de milers de persones que no poden arribar a finals de mes (alguns ni al principi), l’Estat del Benestar ha de ser l’eina per a corregir estes desigualtats i disminuir l’escletxa entre els qui més i els qui menys tenen.
Per això cal incidir en unes polítiques públiques de caràcter social que protegisquen les persones que més ho necessiten. Això implica reclamar un nou sistema de finançament just amb els valencians i valencianes, i alhora solidari amb la resta de territoris de l’Estat, així com un bon sistema de control pressupostari del govern. És imprescindible fer una auditoria del deute que ens permeta discernir quin és legítim i quin no ho és. Perquè la ciutadania valenciana no hauria de pagar ni el deute generat per la corrupció del Partit Popular ni el deute que ha creat, durant dècades, una estratègia econòmica dels “mercats internacionals” d’espoli on els beneficis són sempre privats i els deutes són públics.
Hem d’usar la capacitat de recaptació d’impostos de la Generalitat per a gravar les rendes més altes, i poder invertir eixos diners en el bé comú i en aquells sectors de la població més desafavorits. Necessitem una política fiscal progressiva, on els qui més tenen paguen més. Hem de dirigir-nos cap a un model d’Estat del Benestar potent i no residual. Per a fer un país millor, un país més decent on ningú no es quede exclòs.
Cal invertir en economia productiva i sostenible que genere ocupació estable a llarg termini, abandonant el model fracassat imperant fins ara i que tants costos socials ha provocat, amb una desocupació de més del 25% (que supera el 50% entre els i les joves) i amb milers de cases abandonades per la bombolla immobiliària. Cal invertir urgentment en I+D+i (i, és clar, treballar conjuntament amb les universitats valencianes) per situar-nos al nivell europeu. La base per a una bona economia en el futur és la inversió en el present en investigació i desenvolupament. No podem continuar amb un model com el del PP, basat en els grans esdeveniments, que depenia exclusivament de la construcció i l’especulació i del turisme de baixa qualitat; un model que ha acabat en deute, atur, depredació del medi ambient i treball precari… quan, precisament, el nostre país havia estat líder en indústria i en xicoteta i mitjana empresa, tan maltractada en les últimes dècades.
La nostra economia ha de tindre un creixement sostenible i sòlid, amb objectius a llarg termini pel que fa a la formació del capital humà, a la planificació industrial, tecnològica i territorial, respectuós amb el medi ambient, la qual cosa passa per un turisme també sostenible, i que done respostes rigoroses als reptes socials, productius i climàtics del segle XXI. Uns reptes que són incompatibles amb la improvisació i l’enriquiment ràpid i fàcil d’uns pocs de tots els anys de govern de la dreta.
Haurem de treballar per a reparar la mala imatge que la corrupció generalitzada del Partit Popular ha tingut sobre el nostre territori i la nostra gent. La corrupció és la pitjor forma d’utilitzar els fons públics: furtar els diners de tots per a engrossir les butxaques d’uns pocs. Uns diners que, d’eixa manera, no poden ser usats per a combatre les desigualtats socials. La corrupció lesiona greument el sistema democràtic perquè la ciutadania perd la confiança en les institucions. Tenim per davant un gran repte: que la ciutadania torne a sentir-se orgullosa de la Generalitat i de les seues institucions, en definitiva sentir-nos orgullosos de ser valencians i valencianes.
Propose un gran pacte valencià contra la corrupció i per l’ètica pública, un acord amb la ciutadania amb mecanismes de control per part de les persones sobre l’acció de govern. En primer lloc transparència: cal una Generalitat amb parets de vidre; s’ha de poder consultar qualsevol despesa pública per part de la ciutadania. Alçarem totes les estores quan governem: qualsevol indici d’irregularitat serà posat a disposició de la fiscalia i la Generalitat adoptarà totes les mesures necessàries per a recuperar els diners desviats per corrupció. Els responsables no només han de pagar penalment: a més han de tornar els diners furtats a tota la ciutadania.
Però tot açò no ho puc fer jo a soles. No ho pot fer tampoc Compromís ni la resta de partits polítics. Ho hem de fer entre totes i tots els ciutadans. S’ha acabat el temps en què la democràcia és votar cada 4 anys. Tenim dret a participar i que ens escolten, a codecidir les polítiques públiques. El govern i el parlament emanen de la sobirania popular i a ella es deuen, dia a dia, retent comptes.
Et convide a participar d’un projecte d’il·lusió, un projecte per a recuperar la dignitat de les persones. Un projecte perquè la felicitat de tots els dies arribe a totes les persones, i no només a uns pocs. Perquè totes i tots tenim dret a ser feliços. I la política ha de ser l’instrument per a aconseguir-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada