PLATAFORMA PER LA LLENGUA; "THE CATALAN CASE: 40 CASOS GREUS DE DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA" ARRIBA A L´ONU

#PlataformaperlallenguaPoliticaTotcat #LlenguaPoliticaTotcat #DretsPoliticaTotcat







La Plataforma per la Llengua presenta a Ginebra l’informe “The catalan Case: 40 casos de discriminació lingüstica” 



L'Universal Periodic Review de l'ONU, que s'ha celebrat aquest matí a Ginebra, ha tingut com a un dels protagonistes la discriminació lingüística de les llengües cooficials a l'estat espanyol. Al Palais de les Nations de l'ONU a Ginebra, Rosa de les Neus Marco, de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua, ha presentat l'Informe "The Catalan case", que recull 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques. L'acte també ha comptat amb les intervencions d'Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i A Mesa pola Normalización Lingüística sobre els drets lingüistics del català i el gallec. Aquestes entitats formen part de l'European Language Equality Network, que ha elaborat un informe sobre la política lingüística de l'estat.
Durant la presentació, que s'ha realitzat en el marc de la 21a sessió de l'Universal Periodic Review de l'ONU, avui sobre els drets humans a l'estat espanyol, Rosa de les Neus Marco ha posat en evidència la situació de discriminació de la llengua catalana en alguns àmbits de l'estat espanyol. "No és tolerable a l'Europa del segle XXI que continui havent-hi incomprensió per la pluralitat lingüística", ha denunciat, i ha reblat: "Els drets lingüístics han d'estar reconeguts però també garantits!" 
"The Catalan Case: 40 casos de discriminació lingüística" és l'informe que la representant de la Plataforma per la Llengua ha explicat a la comunitat internacional. La delegació de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) la formaven, a més de la Plataforma per la Llengua, membres d'Acció Cultural del País Valencià, d'Escola Valenciana o de la gallega A Taula pola Normalització Lingüística. "Avui som a l'ONU en positiu, per portar-hi el cas català i explicar la situacio de la llengua de 10 milions d'europeus", ha dit.
Amb l'aportació d'aquest informe, la Plataforma per la Llengua és una de les organitzacions que han col·laborat a confeccionar el document de la Xarxa Europea per la Igualtat, un estudi condemnatori que esbossava la discriminació de les llengües cooficials a l'estat espanyol. L'estudi parla de discriminació institucionalitzada i sistèmica en diferents punts de l'estat espanyol.

ELEN REPORT TO THE UN
UNIVERSAL PERIODIC REVIEW ON
DISCRIMINATION AND ATTACKS ON
CO-OFFICIAL LANGUAGE SPEAKERS
IN THE SPANISH STATE


Qui som?

La Plataforma per la Llengua és l'ONG del català. Som una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Treballem als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació.
Els èxits aconseguits ens han portat reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Som una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.
Actualment comptem amb diversos grups de treball en diverses poblacions i delegacions territorials al País Valencià, el Barcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i a l'Alguer. En total englobem més de 8.000 persones col·laboradores i nombroses entitats que treballem per promoure la llengua catalana.
La Plataforma per la Llengua està avalada, a més, per un consell consultiu constituït actualment per Salvador Cardús, Jordi Font, Josep Mª López Llaví, Isidor Marí, Fèlix Martí, Jordi Porta, Jordi Sànchez, Josep Mª Terricabras, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Isabel-Clara Simó, Miquel Strubell, Patrícia Gabancho i Abelard Saragossà i del qual en van formar part els desapareguts Albert Manent, Francesc Ferrer i Gironès i Joan Triadú. 

Història

20 anys d'èxits

La Plataforma per la Llengua va néixer el 1993 a partir del Col·lectiu l'Esbarzer, un grup de joves vinculats al teixit associatiu de la Vila de Gràcia de Barcelona que volien millorar la situació del català. Els seus integrants provenien principalment del món coral, de l'excursionisme i de la cultura popular i tradicional.
Als primers anys noranta, la dissolució de la Crida a la Solidaritat havia deixat orfe un espai de reivindicació que calia mantenir. Així la Plataforma per la Llengua recollia l'experiència de l'activisme cívic de la Crida i modernitzaria el discurs a favor del català a partir dels seus principals valors: l'eficiència, l'eficàcia, el pragmatisme i l'obtenció de resultats tangibles.
De la primera etapa de reunions als històrics Lluïsos de Gràcia, l'organització va anar creixent i s'estructurà amb comissions de treball i nuclis territorials, tot establint sinèrgies amb altres associacions de l'àrea  lingüística. Diversos artistes, a més, han anat oferint les seves creacions pictòriques en favor de l'organització.
Amb el creixement de la Plataforma per la Llengua, aquesta s'ha anat consolidant com l'entitat de referència de la societat civil en temes de llengua, tot bastint un espai propi i un discurs diferenciador, el de l'ONG del català. A més, des de principis del segle XXI l'entitat disposa d'un Consell Consultiu de caràcter assessor i una revista corporativa, La Corbella.
Dues dècades després del seu naixement, amb milers de socis, nombrosos voluntaris una estructura tècnica que dóna resposta als projectes engegats, la Plataforma per la Llengua continua treballant per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Objectius

  • Aconseguir que el català esdevingui la llengua comuna, de cohesió social i d'interrelació entre totes les persones del nostre àmbit lingüístic.
  • Garantir i promoure l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i registres perquè hi sigui present com a llengua de ple dret.
  • Defensar els drets lingüístics i culturals de les persones que parlen català i de les que viuen als territoris de parla catalana.
  • Impulsar i collaborar en campanyes de normalització lingüística de la llengua catalana.
  • Interessar-se pels problemes que afectin la societat catalana, sempre i quan contribueixin a la millora de l'ús de la llengua catalana.

Treballa amb nosaltres

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Treballem als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació. Els èxits aconseguits ens han portat reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Vols formar part de la Plataforma per la Llengua? Consulta les nostres ofertes de feina en aquesta plana.





        

Hem denunciat a l’ONU que la justícia espanyola no actua davant la catalanofòbia




Cansats que la justícia espanyola no actuï per defensar els drets dels catalans davant la creixent catalanofòbia, des de Drets hem decidit interposar una demanda al Consell de Drets Humans de l’ONU alertant que a l’Estat espanyol s’ataca sistemàticament els catalans sense que l’Estat intervingui.

El president de l'entitat Sergi Blázquez ha fet arribar al Relator Especial de les Nacions Unides per la Llibertat d’Opinió i Expressió David Kaye diverses de les denúncies que hem presentat des de Drets i li ha fet saber que la justícia espanyola es queda sistemàticament de braços plegats davant dels delictes d’amenaces, odi i insults que s’estan cometent contra els catalans en el marc del procés polític i social que viu Catalunya.

En la carta de Drets informem al relator de l’ONU que a l’Estat espanyol es cometen greus abusos del dret a la llibertat d’expressió, ja que sota l’empara d’aquest dret es cometen opinions discriminatòries que atempten contra la llibertat i els drets del catalans i que poden constituir actes criminals. A la carta també denunciem la “inacció de les autoritats espanyoles”, que “han ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses organitzacions de la societat civil i intel·lectuals”.

Fa només dues setmanes que la Fiscalia Especial per delictes d’Odi i Discriminació va desestimar una denúncia de Drets contra el diari ABC per haver comparat el sobiranisme català amb el nazisme ja que el codi penal espanyol només preveu en l'article 607.2 que sigui delicte la justificació del genocidi i no la comparació.

Onepage

http://drets.cat/



El manifest de drets
"La societat catalana i les seves institucions han intentat durant dècades fer-se conèixer i respectar arreu de l’Estat. Tot i així, la incomprensió i la falta de reconeixement de les institucions estatals cap a Catalunya ha estat sempre total i absoluta.
Una incomprensió que, amb el pas dels anys i més en el moment polític que viu el nostre país, s’ha convertit en una agressió sistemàtica a la nació catalana en forma d’odi, amenaces i insults des de molts mitjans de comunicació, xarxes socials i diverses tribunes d’opinió amb seu a Madrid, i és de justícia una resposta judicial.
És per això que un grup de persones del món del dret demanem que es posi fi a aquest atemptat reiterat contra el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, els governants i les institucions catalanes.
Ens hem unit per engegar actuacions legals en defensa de la llibertat, la justícia i la dignitat, i ens posem a disposició de tots aquells que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret.
Per dignitat, per respecte als drets dels pobles i de les persones, perquè creiem en la democràcia i en la llibertat, i perquè estimem el nostre ofici diem prou a la catalanofòbia i demanem que d’ara en endavant cap agressió no quedi sense resposta".
Barcelona, 28 d’octubre de 2014


Comentaris